Marko 2:27. I El a bisa nan: “E sabat a ser trahá pa hende, i no hende pa e Sabat.
NOTA: Ora Hesus bisa ku e Sabat a ser trahá pa hende, e palabra “hende” ta nifiká henter “humanidat”, pa tur hende, pa tur tempu, na tur lugá.
Génesis 2:1,3. Asina shelu i tera a keda kla, i tur nan ehérsitonan. ... I Dios a bendishoná e di shete dia i a santifik’é, pasobra riba dje El a sosegá di tur Su trabou ku Dios a krea i a traha.
NOTA: E Sabat a ser establesé na fin di siman di Kreashon.
Génesis 2:2,3. I riba e di shete dia Dios a terminá su obra ku El a hasi; i El a sosegá riba e di shete dia di tur Su trabou ku El a hasi. I Dios a bendishoná e di shete dia, i a santifiká esaki.
NOTA: Tres biaha den Génesis kapítulo 2, Dios ta bisa nos ku El a traha e Sabat for di e di shete dia di siman di Kreashon. Tambe El a “santifik’é”, ku ta nifiká “pone un banda pa un uso santu.” Dios a traha e Sabat komo un periodo di tempu di 24 ora, pasobra tempu ta loke ta nesesario pa desaroyá un berdadero relashon di amor ku Hesus. Diabel, meskos ku fárao di Egipto, ke tene nos asina okupá trahando, ku nos no ta pensa riba Dios. Sabiendo kon demasiado okupá hende di tempu di fin lo tabata, Dios a apartá semanalmente 24 ora spesial pa pasa huntu ku Su pueblo, serando konosí. El a traha e sita semanal ei ku bo. No keda sin topa kunE!
Eksodo 20:8-11. Kòrda riba dia di Sabat, pa warda esaki santu. ... Señor a bendishoná e dia di Sabat, i a santifiká esaki.
NOTA: Eksodo 20:8-11 ta e di kuater mandamentu di e lei di Dios. Dor di hasi e Sabat un di Su Dies Mandamentunan, El a demostrá su importansia ekstremo. Versíkulo 10 ta yam’é “e sabat di Señor bo Dios.” Solamente e di kuater mandamentu ta kuminsá ku e palabra “kòrda,” indikando ku Dios tabata sa ku hende lo a lubidá. Kibra e lei di Dies Mandamentu di Dios ta piká (1 Juan 3:4). Pero Hesus a muri pa salba Su pueblo di nan pikánan, òf kibramentu di lei (Mateo 1:21).
Ezekiel 20:12. Mi a duna nan mi sabatnan, pa ta un señal entre Ami i nan, pa nan por sa ku Ami ta Señor kende ta santifiká nan.
Eksodo 31:17 E [e Sabat] ta un señal entre Ami i e yunan di Israel pa semper, pasobra den seis dia SEÑOR a traha shelu i tera.
NOTA: Dios ta bisa ku e Sabat ta un señal, òf marka, di Su poder komo Kreador i Redentor. Den Revelashon 14:6-14, Dios ta duna tres mensahe importante ku mester ser proklamá na “esnan ku ta biba riba tera, i na tur nashon, i tribu, i lenga i pueblo.” Versíkulo 6. E promé mensahe ta ser hañá den versíkulo 7: "Teme Dios i dun'E gloria; pasobra e ora di su huisio a yega; i adorá Esun ku a traha shelu i tera i laman i e fuentenan di awa." E apelashon akí pa un regreso na berdadero adorashon ta saká direktamente for di e di kuater mandamentu: “Pasobra den seis dia Señor a traha shelu i tera, laman i tur loke tin den nan, i a sosegá riba e di shete dia.” Eksodo 20:11.
Lukas 4:16. I El a yega Názarèt, kaminda El a lanta: i, manera tabata Su kustumber, El a drenta snoa riba dia di Sabat, i a lanta para pa lesa.
NOTA: Hesus ta nos ehèmpel (1 Pedro 2:21) den tur kos, inkluso wardamentu di Sabat, ku tabata Su kustumber. Un “kustumber” ta un hábito regular. Kristiannan mester kana manera El a kana (1 Juan 2:6).
Echonan 18:4. I E tabata rasoná den snoa tur Sabat, i a konvensé e hudiunan i e griegonan.
Echonan 17:2. I Pablo, segun su kustumber, a drenta serka nan, i tres dia di Sabat el a rasoná ku nan for di e Skritura.
NOTA: Tabata tambe Pablo su kustumber pa warda e Sabat di e di shete dia.
Echonan 13:42. I ora e hudiunan a sali for di e snoa, e paganonan a roga pa e palabranan akí ser prediká na nan e siguiente Sabat.
NOTA: Na un otro okashon, e disipelnan a reuní riba Sabat ku un grupo di muhé pagano banda di e riu, pasobra e stat no tabatin snoa (Echonan 16:13).
Mateo 24:20. Pero resa pa boso huida no ta den wenter, ni riba dia di Sabat.
NOTA: Hesus tabata aki pronostikando e kaida di Jerusalèm, ku E tabata sa ku lo a tuma lugá na A.D. 70 (masoménos 40 aña despues). Pero El a sugerí pa nan hasi orashon pa nan no mester a hui pa e ehérsito invasor riba Sabat. Ta evidente ku Hesus a spera ku Su pueblo lo tabata warda e Sabat santu hopi tempu despues di Su morto.
Revelashon 12:17. I e dragon [diabel] tabata rabiá ku e muhé [iglesia], i a bai hasi guera ku e remanente [restu] di su simia [yunan], ku ta warda e mandamentunan di Dios.
Revelashon 14:12. At’akí e pasenshi di e santunan: ata esnan ku ta warda e mandamentunan di Dios.
Revelashon 22:14. Felis ta esnan ku ta warda Su mandamentunan, pa nan por tin derecho riba e palu di bida, i por drenta dor di e portanan di e stat.
NOTA: E Skrituranan aki riba opviamente ta referí na Dios su iglesia di tempu di fin, i kada pasashi ta deklará klaramente ku Dios su iglesia di tempu di fin ta warda Su mandamentunan, ku, naturalmente, ta inkluí e di kuater mandamentu, e Sabat.
Isaias 66:22,23. Pasobra meskos ku e shelunan nobo i e tera nobo, ku Mi lo traha, lo permanesé Mi dilanti, Señor ta bisa, asina boso desendientenan i boso nòmber lo permanesé. I lo sosodé ku ..., di un sabat pa otro, tur karni lo bin adorá Mi dilanti, Señor ta bisa.
NOTA: Beibel ta bisa ku tur e redimínan di tur siglo lo warda e Sabat di Dios huntu den shelu i den e tera nobo.
Lukas 23:54-24:1. I e dia ei tabata e dia di preparashon [djabièrnè], i Sabat tabata yegando. ... I nan a bai bèk, i a prepará speserei i ungwento; i a sosegá e dia di Sabat di akuerdo ku e mandamentu. Awor, riba e promé dia di siman, ... nan a bai na e graf.
NOTA: Hesus a ser krusifiká riba djabièrnè (preparashon), e dia promé ku Sabat (Marko 15:42). Hesus a sosegá den e graf riba e Sabat di e mandamentu (Lukas 23:56), despues a resusitá riba e promé dia, e dia despues di Sabat (Marko 16:1-6). Kristiannan rònt mundu ainda ta selebrá e dia ei komo Dumingu di Pasku di Resurekshon. Beibel ta mustra klaramente ku Sabat tabata e dia despues di djabièrnè i e dia promé ku djadumingu. Ta fásil pa lokalisá e dia di siman ei riba kualke kalènder. (Wak e suplementonan titulá “Loke Dikshonario ta Bisa” i “Kalender no a ser kambiá?”)
Proverbionan 30:5,6. Tur palabra di Dios ta puru: ... no añadí na Su palabranan, pa E no reprendébo, i bo ser hañá di ta un mentiroso.
NOTA: Djis promé ku Dios a duna e Dies Mandamentunan, manera deskribí den Deuteronomio kapítulo 5, El a atvertí solemnemente ku niun hende mester “añadí na” òf “kita nada for di” nan (Deuteronomio 4:2). Mas bien, nan mester a ser wardá eksaktamente manera El a duna nan. Dios a bendishoná Su Sabat (Eksodo 20:11), i ora E bendishoná algu, e ta bendishoná pa semper (1 Krónikanan 17:27). Dios ta bisa: “Mi aliansa lo Mi no kibra, ni kambia loke a sali for di Mi lepnan.” Salmo 89:34. Hòmbernan mal dirigí ta atmití ku nan a kambia e Sabat santu di Dios pa djadumingu. Pero Dios lo no aseptá siñansanan di hende ora El a duna Beibel komo nos guia.
Levítiko 23:32. For di atardi te ku atardi, boso mester selebrá boso sabat.
Marko 1:32. I anochi, ora solo a baha.
NOTA: E oranan di Sabat ta kuminsá na bahada di solo djabièrnè i ta sera na bahada di solo djasabra.
Eksodo 20:10. Ma e di shete dia ta Sabat di Señor bo Dios.
Isaías 58:13. Si bo kita bo pia for di Sabat, for di hasi bo boluntat riba Mi dia santu.
Marko 2:28. P’esei e Yu di hende ta Señor tambe di e Sabat.
NOTA: Den tantu Tèstamènt Bieu komo Tèstamènt Nobo, Dios ta yama Sabat e dia di Señor. Tambe e ta ordená pa spièrta hende kontra di kometé e piká di trapa e Sabat di Dios (Isaias 58:1,13). Dios ta deklará ku Su Sabat santu ta pa tur hende (Isaias 56:2-7). Beibel nunka ta referí na djadumingu komo e dia di Señor. E ta simplemente un di e seis dianan di trabou di siman (Ezekiel 46:1). Esei ta tur loke e tabata semper.
Mateo 11:28. Bin serka Mi, boso tur ku ta kansá i kargá, i lo Mi duna boso sosiegu.
Eksodo 33:14. Mi presensia lo bai ku bo, i lo Mi dunabo sosiegu.
Hebreonan 4:5. Nan lo no drenta den Mi sosiegu.
NOTA: Kada un di e Dies Mandamentunan tin un nifikashon spiritual. Algun kristian legalista ta enfoká riba e lèter di e lei i ta neglishá e spiritu di e lei. Hesus ke pa nos tin tur dos pa mantené balansa (Mateo 5:21,22,27,28). Hopi biaha Beibel ta usa e término “sosiegu” pa referí na salbashon. Hebreonan 4:1,4,9,10 ta bisa ku esnan ku berdaderamente a ser guiá na e “sosiegu” di kombershon i ku ta permanesé den Kristu lo warda e Sabat di e di shete dia komo símbolo di e sosiegu kristian
Buska e siguiente menshonnan den kasi kualke dikshonario, i nota kiko bo ta haña
Djasabra (sustantivo) E di shete i último dia di siman.
Di shete-dia (adjetivo) Di e di shete dia (djasabra).
Djadumingu (sustantivo) E promé dia di siman.
Promé dia (sustantivo) djadumingu.
E kalènder a ser kambiá un biaha na òktober 1582, pero e no a kambia e siklo semanal. Dies fecha a ser lagá afó for di e kalènder despues di 4 di òktober 1582. Loke lo tabata djabièrnè 5 di òktober a bira djabièrnè 15 di òktober. E diagram aki bou lo yudabo visualisá e kambio. Lo bo mira ku e no a kambia e sekuensia di e dianan di siman.
| dumingu | luna | mars | rason | weps | bièrnè | sabra |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 15 | 16 | |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| 31 |